Carrer de Txernòbil

Carrer de Txernòbil

A través d'un monòleg interpretat per Evelyn Arévalo i dirigit per Joaquim Armengol ens arriba a L'Auditori de Cornellà l'escenificació de la crònica de la catàstrofe nuclear històrica de Txernòbil. Una obra basada en el llibre La pregària de Txernòbil de Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura 2015.

El 26 d'abril de 1986, el reactor número 4 de la central nuclear va explotar, causant la mort dels treballadors i la dispersió de la pluja radioactiva a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu. Més de 800.000 “liquidadors” es van dedicar a acabar amb els efectes de la catàstrofe, la majoria emmalaltint o morint, i més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona. Prípiat, la ciutat més propera, és encara avui dia una ciutat contaminada per desenes de milers d'anys amb l'accés restringit. El valor profund de la desgràcia resideix en els testimonis que van patir a la seva pròpia pell aquella tragèdia, les anomenades veus de Txernòbil.

L'obra sorgeix del relat Una solitària veu humana, un text esglaiador que parteix d'una entrevista que Svetlana Aleksiévitx va fer a Liudmila Ignatenko, dona del bomber difunt Vassili Ignatenko, i que transcriu meravellosament al llibre La pregària de Txernòbil, on va registrar l'experiència de més de 500 persones que van viure l’accident.

Evelyn Arévalo exposa a Carrer de Txernòbil el testimoni de Liudmila Ignatenko amb una posada en escena essencialista, tractant de transmetre l'impacte que produeix el text amb la màxima senzillesa possible.

Una veu veritable, feridora i plena d'humanitat. El seu és un exemple d'amor tan grandiós i d'una transparència i una intensitat tan commovedores que el seu testimoni personal el veiem com un emblema universal de com sobreviure a l'horror.

Fitxa artística
Direcció i dramatúrgia: Joaquim Armengol
Interpretació: Evelyn Arévalo
Traducció: Marta Rebón
Producció: Oblideu-vos de nosaltres